divendres, 8 de gener de 2016

Relació entre polítiques educatives i l´ús de les TIC a les aules d’infantil.


A grans trets, podem resumir que des del 1980 a Espanya s’han instaurat diferents plans d’inserció de les TIC a l’escola. Aquest període es caracteritza per una etapa de desenvolupament al llarg de la dècada dels 80 on s’incorpora al currículum les assignatures relacionades amb la informàtica, es creen programes per a dotar de hardware, es crea software educatiu i es dóna lloc a les primeres formacions del professionals en aquesta temàtica. En canvi, els 90 es caracteritzen per una situació d’estancament a partir de la implantació de la LOGSE. Per últim, a partir del començament del segle XXI, comença una etapa de fascinació per l’Internet on a partir de diferents programes europeus i nacionals (europeus: eLearning 2000..., espanyols: Plan Info XXI, Programa España.es…) es dota d’insfraestructura i connectivitat a les escoles, es forma al professorat i es dota dels recursos necessaris.



Tablets and phones

Com podem veure, (i com s'explica al bloc SAMTRAC) des dels anys 80 diferents polítiques educatives fan feina per integrar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació a les escoles, però trobem que encara hi ha molta feina a fer en diferents centres. Però, per què passa això?


Principalment, perquè per a que un professor empri les TIC a les aules de manera innovadora no basta només amb tenir una política educativa i disposar dels recursos materials, sinó que a més és necessaria la participació activa del docent, del discent, de la família del discent i de tota la comunitat educativa; llavors és crucial el treball en equip entre tots aquestos membres.

Pel que fa al paper del mestre i l’evolució que presenta en l’ús de les TIC, cal mencionar les fases del Projecte ACOT. A partir d’aquest projecte, portat a terme per l’empresa Apple, es varen extreure cinc fases per les quals passen els professors en relació a les TIC quan disposen de tots els recursos necessaris. Trobem la fase d’accès o d’entrada, la fase d’adopció, la fase d’adaptació, la fase d’apropiació i la fase d’innovació. Molt pocs docents arriben a la fase d’innovació quan és a aquesta fase la que proporciona més aprenentatges tant als alumnes com als docents.


                 


Actualment, els mestres han de saber com ensenyar la didàctica de la disciplina en la que estan especialitzats (coneixement pedagògic disciplinar), han de saber ensenyar la utilització didàctica de la tecnologia (coneixement tecnològic pedagògic) i han de saber quines tecnologies són les asociades a la seva disciplina disciplina (coneixement tecnològic disciplinar). Amb aquestos coneixements (disciplinar (CK), pedagògic (PK) i tecnològic (TK)) el docent té els coneixements necessaris per a emprar la tecnologia per a ensenyar una disciplina concreta segons el model TPACK.


A continuació trobem un vídeo que explica aquest model:


               



D’altra banda, trobem que la disposició i motivació de l’alumne per aprendre a partir de les noves tecnologies també és un factor crucial per a que s’arribi a un aprenentatge. Llavors, una vegada més el paper motivador del mestre és molt important, però a la vegada també la relació que manté amb la família en el procés d’ensenyança aprenentatge, ja que aquesta ha de treballar de manera conjunta amb l’escola per a aconseguir un aprenentatge de més qualitat en els infants. És per això que el Pla d’Actuació per a les famílies-TIC que trobem a cada centre, l’hem de tenir molt present i arribar al punt de col·laborar conjuntament amb les famílies en tots els àmbits, inclòs el que fa referència a l’ús responsable de les noves tecnologies a l’aula i a casa.

En definitiva, des del meu punt de vista l’educació ha d’estar recolçada per unes bones polítiques, però això no garanteix una adequada incorporació de les TIC a l’aula. Considero que allò més important són l’actitud, les espectatives i les metes dels educadors, ja que són els que estan dia a dia amb els infants, i els que programen les sessions. Per tant, allò més important és portar a terme una formació dels professionals motivadora per la incorporació de les noves tecnologies a l’aula d’una manera efectiva i, a poder ser, arribant a la fase d’innovació que marca el Projecte ACOT. A més, cada centre també hauria de fer diades o xerrades per a formar a les famílies en aquest àmbit i així fer més fàcil i possible la col·laboració de les famílies a l’aula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada